Penso que es un deute que tenia amb la llengua i el país que m'ha acollit.Després de més de 5 anys en aquestes terres ibèriques on tants i tants exploradors, conqueridors, van vendre molt barata la pell, aquest poble continua lluitant. Tot i la repressió del poder central. Encara el menyspreu d'altre gent comú d'altres parts de la península. Malgrat la passivitat d'altres immigrants que no aprenen la seva llengua.
Jo, en canvi i per acabar vull dir un parell de coses:
A més complicades les meves circumstancies, més estimo la vida.
Quan t'hagis cansat de córrer, és temps de morir.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Después de mil horas navegando en tu búsqueda...he dado contigo...saludos desde Chile, desde el espacio que una vez compartimos en la universidad de Temuco, yo desde las letras, tu desde la pintura.
Saludos Alberto
Publicar un comentario